Danys irreversibles i suïcidis: el tabú de les cel·les d'aïllament a les presons

"30 minuts" emet el documental "Aïllament: la presó dins la presó", que busca donar a conèixer una realitat molt desconeguda del sistema penitenciari: els departaments especials de règim tancat
Sònia Calvó / João França  Actualitzat 
A l'estat espanyol es contemplen diverses mesures que poden portar a aïllar les persones preses de la resta d'interns. Per donar-hi compliment, les presons catalanes compten amb els Departaments Especials de Règim Tancat, també coneguts com a DERT, on es compleixen tant les sancions d'aïllament com el tractament en primer grau. En aquests espais, les persones es poden passar fins a 18 hores tancades a la seva cel·la en soledat.
"30 minuts" entra a la presó per abordar aquesta realitat a través del reportatge "Aïllament: la presó dins la presó", que recull les veus d'expreses, familiars, funcionaris de presons, entitats de drets humans i administració per entendre el dia a dia d'aquest règim de vida.
Les persones poden arribar a un DERT tant perquè reben una sanció d'aïllament en cel·la, que no pot superar els 14 dies, però es pot allargar fins als 42 si s'encadenen sancions, o per la classificació en primer grau de tractament, el que es coneix com a règim tancat.

Persones que han passat per la presó, com Dolores H., recorden el seu pas per aquest règim de vida com una experiència especialment dura. Aquesta exinterna va sumar 5 anys en règim tancat durant el seu temps de vida a la presó. Ho descriu així:
"Les cel·les d'aïllament són de dos metres per tres, amb un llit, un lavabo i una taula amb una cadira de plàstic. El que feia era tornar-me boja. Si no estàs sancionada, et deixen tenir una tele; això si tens tele i la compres tu al centre. I, si no, doncs a badar i escriure, llegir i poc més."
Diverses entitats, com Irídia o el Síndic de Greuges, denuncien les conseqüències psicològiques irreversibles que deixen les diferents formes de confinament en soledat en els interns a partir del quinzè dia. Ho explica la metgessa i membre del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura Olga Casado:
"La majoria de literatura científica arriba al consens que és a partir dels 15 dies quan es produeixen aquests danys i aquestes alteracions a nivell psicopatològic que poden provocar doncs aquests danys, que poden arribar a ser irreversibles."

Les afectacions a la salut mental influeixen en el fet que la taxa de suïcidis a la presó sigui més alta que fora. A Catalunya, la taxa de suïcidis es multiplica per 8 en el cas de les presons. És un fet que es repeteix en tots els sistemes penitenciaris. Des de la Generalitat remarquen que al nostre entorn aquesta diferència és més elevada. Per exemple, a França la taxa de suïcidis a la presó és 9 cops superior que fora; a Portugal, 10 cops superior, i a Itàlia, 12. Amand Calderó, secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a les Víctimes, remarca la preocupació de l'administració per aquesta qüestió:
"Nosaltres tenim clar que quan hi ha un suïcidi en una presó és un fracàs del sistema. Per tant, és una realitat de la qual s'ha de parlar, que no s'ha de defugir, i el que cal és preocupar-se i ocupar-se'n."
La mort de Raquel E. F., una jove de 36 anys que es va treure la vida al DERT de dones de Brians 1 l'11 d'abril del 2015, va ser el punt de partida per a una campanya d'entitats socials que defensen la fi d'aquest règim de vida i que van aconseguir que el Parlament aprovés, l'estiu del 2016, la creació d'un grup de treball sobre els DERT. Pocs dies abans que es compleixin quatre anys de la seva mort, "30 minuts" explica la seva història.


El 2017, la Generalitat va impulsar un pla de millora dels Departaments Especials de Règim Tancat. Des d'aleshores s'ha reduït en un terç el temps d'estada mitjana d'una persona interna en primer grau, que ha passat de 141 a 99 dies. Tot i aquests esforços, el 2018 hi va haver 9 morts per suïcidi a les presons catalanes, 4 de les quals al centre penitenciari de Brians 1. Andrés García Berrio es advocat i codirector d'Irídia, i representa legalment el cas de Raquel E. F.
"Qualsevol persona que es vegi a si mateixa, dia rere dia, 21, 22 hores tancada en una cel·la, s'adonarà i pot veure fins a quin punt pot arribar l'afectació psicològica."